Excursió fàcil i agradable per camins i corriols de pendents suaus, indicada per iniciar als més petits al món de l'excursionisme. Ruta circular de 3.5kms per boscos d'alzines i castanys molt ben senyalitzada amb fites de color groc.
Partint dels senyals d'inici al peu de la carretera, agafem el sender que baixa fins a l'entrada del càmping de Fontmartina. Descendim ràpidament pel bell mig d'un ombrívol alzinar fins que arribem a l'ampla pista d'accés al càmping. Des d'aquí, podem gaudir d'una bona perspectiva del Turó de l'Home.
Agafem l'estret sender que sorgeix prop de l'entrada del càmping i ens introduïm en el bosc. Les altes capçades de les alzines gairebé no ens deixen veure el cel. L'itinerari continua per una pista ampla, planera i envoltada d'un alzinar espès. Els arbres i els arbustos recobreixen totalment l'assolellat vessant. De tant en tant, als marges s'endevinen fragments de parets de pedra: són el record d'antigues feixes de conreu que, un cop abandonades, el bosc ha engolit.
L'itinerari creua el sot de l'Infern pel tram superior. En aquest punt, la major part de l'aigua circula sota el llit pedregós del torrent. La presència de freixes, alts i esvelts, assenyala l'existència d'aigua en les capes profundes del sòl.
La pista ens porta al vessant més obac del sot.
Som a la baga de can Riera, la castanyeda que s'advertia des de la primera parada. En arribar al pla de la Pomera, trobem una barraca de carboners fidelment reconstruïda.
En aquesta plaça carbonera, els bosquerols feien les piles de llenya, que, després d'una lenta combustió, es convertia en carbó. El carboner, obligat a controlar dia i nit el procés, bastia amb els materials que tenia al seu abast aquests pràctics i sòlids aixoplucs.
Deixem a l'esquerra la pista que seguíem i baixem per un estret corriol. Enmig dels castanyers i de les clapes d'alzines creixen alguns peus de roure, avet i pi roig. Excavats al marge de la pista, trobem dos antics forns de carbonet. El carbonet s'obtenia de les branques primes i dels troncs dels arbustos del sotabosc.
El soroll de l'aigua ens anuncia que hem arribat al capdavall de la fondalada. L'ambient humit i ombrívol del sot afavoreix el desenvolupament del bosc de ribera. Els verns són els arbres que creixen de peus a l'aigua. Més allunyats del torrent, els allargassats freixes s'enlairen cercant la llum mentre falgueres i molses encatifen el sòl i les roques. La sensació de solitud i d'harmonia que transmet aquest amagat paratge conviden al repòs abans de reprendre el camí.
El sender s'allunya del sot i s'endinsa una altra vegada en l'alzinar. En les raconades ombrívoles podem copsar l'esforç d'heures i d'altres plantes enfiladisses que s'arrapen i s'entortolliguen als troncs dels arbres. Sempre dins el bosc, anem guanyant alçada fins que retrobem, a peu del càmping, el camí pel qual havíem iniciat l'itinerari.
Itinerari
Més informació
Valoracions:
El 13/03, berta va dir:
Ideal perquè els més petits comencin a caminar per la muntanya.
Just al inici de la ruta hi ha una zona de picnic on us podeu quedar a dinar i deixar el cotxe.
